dimarts, 29 d’octubre del 2013

ENUNCIAT 3. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ?


ENUNCIAT 3. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ?

Una de les característiques fonamentals de la narrativa de Mercè Rodoreda és la complexitat psicològica que demostren els personatges. L’escriptora vol narrar situacions humanes: descriu espais, conta fets ocorreguts; però cal l’expressió íntima dels protagonistes per a completar-ne la narració. Este tret de la narrativa de Rodoreda s’ha de posar en relació amb la forta innovació que suposa la novel·la psicològica en la novel·lística del segle XX, ja que construïx móns interiors complexos que s’amagen darrere fets quotidians. En esta línia podem observar que els textos de Rodoreda responen sovint a dues lectures: una primera més superficial, on el públic lector reconeix una realitat pròxima i versemblant; i una segona més intensa, on es descobrix la nuesa expressiva d’un personatge.

Les protagonistes de Rodoreda són principalment dones solitàries i introvertides. Unes dones que se senten alienes al món on viuen i que manifesten, al llarg dels relats on les podem localitzar, un procés d’anar cap a dins d’un mateix per tal de donar a conéixer el complex món interior que les caracteritza. Este és un tret constant en la descripció personal de les novel·les de Rodoreda: la sensació de solitud i d’incomprensió de la societat cap als éssers humans.

Esta tendència a l’aïllament es concreta en el fet que les heroïnes sempre naixen en condicions singulars i viuen en situacions de por i d’angoixa, que provoquen desequilibris psíquics dels protagonistes.. D’esta manera es crea ja des de l’inici un misteri que els caracteritzarà al llarg de la vida. Mercè Rodoreda presenta una gran sensibilitat cap a l’època perduda de la infantesa i de l’adolescència. Quasi bé totes les seues obres evidencien la crisi humana en la transició cap a la maduresa. Encara que la major part de les protagonistes es troben en l’edat adulta, l’adult recorda i enyora la felicitat de la infantesa.  Les protagonistes maduren ben prompte: El difícil context on viuen, una societat que els angoixa i que els complica moltíssim l’existència, obliga els personatges a madurar ben prompte.

Tot el que hem dit abans es pot apreciar en obres com Aloma (1938), on la protagonista viurà un fracàs amorós producte d’una relació triangular. Hi trobarem el simbolisme de l’adolescència, felicitat i il·lusions, front a la maduresa, frustració i desengany. Els esdeveniments de la història marcaran l’evolució psicològica de la protagonista: perdrà la innocència al conéixer la mort, l’engany amorós, el desencís dels matrimonis... fins arribar a la maduresa d’acceptar i assumir la seua pròpia realitat. També a La Plaça del Diamant (1962) observem una transformació de la protagonista, Natàlia. Esta té una relació de submissió al seu marit, que li canvia el nom i li diu Colometa; assistim, doncs, a la pèrdua de la pròpia identitat del personatge. Al final, però, recupera el nom i la identitat casant-se amb un home que la salvarà del suïcidi. Altra novel·la, El carrer de les Camèlies (1966 ens permet accedir al món interior d'una altra dona: un xica marginada que madura a partir de diverses experiències amoroses, en el món de la postguerra, mancat d’il·lusions, d’iniciatives. Cecília explica ella mateixa la seua història mitjançant un seguit de pensaments inconnexos i caòtics. Esta manera de narrar dóna accés lliure a la psicologia del personatge i percebem els fets com si els lectors ens trobàrem dins dels seus pensaments. Sentint la veu del personatge, el món interior pren protagonisme per davant dels fets mateixos i ens arriba a transmetre la sensació d'angoixa i de foscor que vivia una dona jove a la Barcelona de la postguerra. A diferència de les novel·les anteriors, a Jardí vora el mar (1967) és ara un protagonista masculí qui transmet la visió del món. Un jardiner vell i vidu, per a qui la vida ha deixat de tindre sentit, va explicant les diferents històries. L’última obra a què ens referirem és Mirall Trencat (1974), novel·la que conta la història tràgica d’una família, i on els temes existencials (infància, soledat i mort) s’expliquen a partir del naixement, creixement, davallada i desintegració d’un món familiar. Dues dones, Teresa, que és l’heroïna dels adults, s’aferra a la vida però s’hi observa la seua ruïna física a conseqüència de l’edat; i Maria, que és l’heroïna dels infants, acabarà també topant-se amb la mort.

Com a conclusió, dir que l’acurada descripció psicològica dels personatges és un dels majors mèrits de Mercè Rodoreda fins al punt d’haver-la convertit en una de les millors escriptores de la literatura universal del segle XX.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada